FOTOS CARNAVAL 2009
TORREDEMBARRA

Durant les festes de carnaval, concretament el Dijous Gras o Llarder i, segons la memòria popular o col·lectiva dels torrencs més vells, tenia lloc a la nostra vila un dels actes típics més representatius de les carnestoltes: La figa te fai. Amb aquest nom es coneix a La Torre un joc propi d’aquestes festes que el trobem també en d’altres punts de la geografia catalana, espanyola i àdhuc europea, la qual cosa ens fa suposar que es tracta d’un ritus molt antic. En el present treball pretenem documentar aquest joc, en la mesura que ens ha estat possible, deixant per una altra ocasió l’estudi de la seva possible recuperació, escenificació i divulgació. Intentarem aclarir alguns conceptes que ajudin al seu coneixement per evitar que, en el cas d’una recuperació, tornem a abocar aquest simple joc a un malaurat fracàs. 1

DESCRIPCIÓ

Per descriure el personatge que s’amagava darrera la disfressa, el qual s’anomenava arreu de Catalunya figuetaire, prendrem l’acurada ressenya de Joan Amades

El personatge(...) havia abundat força en els vells Carnestoltes vuitcentistes, i la premsa i la crítica l’havien repudiat i combatut molt. Solia ésser un margaridot, un bastaix vestit de dona, amb robes brutes i estripades(...). 2

Aclarirem que un bastaix ve a ésser un camàlic, o sia el que es lloga per carregar coses de pes, i margaridot és sinònim lleument despectiu d’home forçut.
De l’explicació del joc de la figuereta, denominació que sembla generalitzada al nostre país, en tenim la versió local dels torrencs Pau i Emili Mercadé. Es va publicar al Recull de Treballs núm. 1 del Centre d’Estudis Sinibald de Mas

Una canya d’aproximadament dos metres de llargada,un fil lligat a la punta de la que penjava degudament una figa seca i un altre tros de canya per picar, eren els elements necessaris que componien el joc o entreteniment. Calia doncs agafar la canya amb una mà i amb l’altra donar copets sobre la mateixa, així la figa seca no deixava de ballar. Els protagonistes eren, per un costat, els xicots ja fadrins portadors de la canya i per l’altra, la mainada juganera que els seguia per tots els carrers del poble i amb la boca molt oberta intentava pescar una figa seca. Naturalment ho aconseguien bastant sovint. Era un espectacle molt divertit i sobretot baratet, del que tothom en participava. 3

Ampliem aquesta descripció del joc amb la que en fa Joan Amades al seu Costumari.

Antigament els que feien ballar la figuereta portaven al coll una grossa bóta de vi. Als que tocaven la figa amb les mans els ventaven cops de canya al cap. Els que l’agafaven amb la boca, se la menjaven i com a premi rebien un traguinyol de vi (...). 4

Per tant, ja sabem del cert com era el joc en qüestió al voltant del canvi de segle, i que, com tot joc, tenia les seves penalitzacions –cop de canya per agafar la figa amb la mà- i un premi pel més espavilat: el traguinyol de vi. Lògic, però tot plegat, una mica ingenu vist amb els ulls del s. XXI.

Però, per què es reservava aquest joc per una data concreta -Dijous Gras- i no es duia a terme la resta de l’any? Quina relació té tot això amb el carnaval? Se’ns amaga algun significat darrera d’aquesta aparença infantil? Consultem què més ens diu J. Amades en l’obra que acabem de citar:

Segons la veu popular, la figuereta no era un joc infantil com nosaltres encara l’hem aconseguit, sinó que abans eren dones les que es lliuraven a aquest exercici tan singular, i homes els qui tractaven d’heure el fruit del cap del cordill. El qui ho assolia gaudia de certes llicències i llibertats amb la dama que menava el joc, com a premi o recompensa de la seva victòria.

Ah! Això ja són figues d’un altre paner! Per aquesta via sí que trobem una connexió amb el carnaval, són les denominades “llicències, abusos o greuges del carnaval”, llibertats de tot tipus que no es penalitzaven durant aquestes festes, entre elles també les de tipus sexual i normalment les d’adulteri.

SIMBOLISME I SIGNIFICAT

Ja hem apuntat una possible connexió del nostre joc amb el Carnestoltes. Del molt que s’ha escrit i parlat sobre llicències i greuges del carnaval nosaltres ens centrarem només en les de tipus sexual. Tampoc ho farem de manera extensiva, tan sols intentem esbrinar un origen incert i ara hem trobat una veta per on buscar més connexions.

Si bé és creença comú que els carnavals podrien tenir el seu origen en les Saturnalia romanes, Julio Caro Baroja en la seva interessant obra El Carnaval, apunta d’altres celebracions romanes que podrien haver influenciat les carnestoltes. Entre elles les Matronalia, festivitat primaveral dedicada a assegurar la fecunditat de les dones casades, motiu pel qual sembla que aquestes desplaçaven, marginaven o ignoraven els homes solters. 5

És a dir, les dones romanes no volien errar el tret i cercaven homes de reconeguda fecunditat, això sí, en pro d’una reproductivitat assegurada. Durant aquestes festes matriarcals, podria ser que es commemorés el rapte de les Sabines per part dels primers romans: les dones gaudien de plena llibertat, tenien llurs festeigs propis, dels quals els homes quedaven exclosos i se’ls concedia el dret de prendre iniciatives –sexuals o agressives- contra els mascles. 6

Per què llicències sexuals durant el carnaval? Per què no a l’agost que fa més calor? Quina relació hi ha entre menjar-se una figa i...? Òndia!, ja està, ja hem donat al clau! La figa, per raó del gran nombre de llavors que porta, des de temps molt reculats ha esta considerada com un símbol de la fecunditat i de la fertilitat i se la troba relacionada amb molts ritus i costums referents a cerimònies de fecundació. 7

A més –i no caldria dir-ho- en la nostra llengua la paraula “figa” és sinònim vulgar, però força estès i acceptat del membre genital femení. I per fi hem arribat allà on gairebé sempre caiem quan intentem trobar l’origen d’una manifestació folklòrica: els ritus pagans, siguin vegetals, de fecundació, d’iniciació, etc. Mirem sinó que ens diu Amades intentant també lligar-ho tot:

És possible que hagi existit una relació mítica entre les figueres i les cerimònies i pràctiques que van originar les Carnestoltes. Un fet curiós és que la pagesia creu que les figueres per a que vagin bé han d’ésser plantades precisament en aquest moment de l’any i que faran tantes figues com més dies triguin a plantar-se després de la lluna vella. Aquesta creença no és pas arbitrària i ha de respondre a algun sentit. 8

A aquests ritus pagans que arriben al nostre temps barrejats amb d’altres creences religioses són anomenats “supervivències” pels folkloristes. Una manera de trobar un origen remot i prehistòric del qual s’extreu a la fi “el espíritu puro de la vegetación, un caldo vegetal sin mezcla alguna, verdadero, legítimo, y sobre todo, primitivo”. 9

Coincidint amb l’autor de l’anterior cita, trobem que buscar l’arrel de qualsevol manifestació folklòrica en els cultes prehistòrics és dotar la humanitat de menys capacitat d’inventiva de la que realment té. No obstant, no hem trobat cap indici que ens aclareixi perquè el joc no es repetia en altres dates o perquè no amb altres llaminadures? Sí hem trobat que a Perpinyà i també a Alemanya el joc s’havia fet amb botifarra cuita... l’antítesi de la figa.

EXTENSIÓ GEOGRÀFICA I DENOMINACIONS DIVERSES

Au! Baixem de la figuera i anem al gra. El joc en qüestió, l’hem trobat força documentat, explicat detallada i gràficament i amb diverses denominacions segons el lloc a on s’havia practicat. Tot això, com ja hem dit anteriorment, ens confirma la seva antigor; la qual cosa ve corroborada per J. Amades quan ens apunta l’existència del mateix ja a l’antiga Grècia. Segons ell, Aristòfanes en fa referència en alguna de les seves obres. 10

A continuació s’inclou una relació d’indrets en els quals s’havia dut a terme el joc durant les festes de carnaval, i també la denominació que en feien del mateix, així com l’obra d’on s’extreu la informació:

Torredembarra: “La figa te fai” 11
S’apunta la possibilitat de que el joc s’anomenés la figa et faig.

Rialp: “Hacer la Figueta” 12

Comarca del Matarranya 13
Tenim constància de la seva presència en aquest enclavament situat entre Catalunya, Aragó i València, desconeixem però la denominació local del joc de la figuereta.

Costa de Llevant: "Pesca la figa" 14 (comarques costaneres de Barcelona i Girona)

Catalunya: 15 Fer ballar la Figa, Fer la figuereta ,Fer ballar la figuereta
Figa i trago, Figuetaire (el que mena el joc).
Figa i trago fa una clara referència als premis que s’obtenen del joc.

Espanya: Higuí 16

Alemanya: Schantle 17

LOCUCIONS RELACIONADES

Fer la Figuereta: És interessant la relació que existeix en la nostra llengua entre fer figueretes -salts o cabrioles, posar-se cap per avall mans a terra i peus enlaire- i el moviment de la figa quan es copeja la canya en aquest joc. En aquest sentit el diccionari de l’enciclopèdia Catalana recull les dues accepcions i en fa una breu però clara descripció del joc.

Fer la Figa: Contràriament al cas anterior, aquesta locució no l’hem trobada als diccionaris ni tampoc als refranys consultats, potser es tracta d’una frase molt local. El que està ben clar és que si algú ens fa la figa, ens està molestant, fent-se pesat.
A més també hem trobat les formes: La figa t’hi fai i La figa t’hi fai gardela 19

Les mateixes, molt semblants a la nostra La figa te fai, s’inclouen en l’explicació de la dita Fer Figa que fa Joan Amades al seu Refranyer, la qual recomanem íntegrament i de la qual extraiem tan sols l’inici:

Fer figa. Fallar, fracassar, no obtenir el resultat esperat i desitjat d’alguna cosa. La frase és antiga; té origen en una superstició i un costum grec, i es troba estesa per totes les terres de la cultura mediterrània. Es dóna el nom de figa a un gest fet amb la mà, que consisteix a posar-se el dit polze entre l’índex i el del mig, fent que surti la molla o part superior del primer per la part de l’esquena o sobre dels altres dos. 20

Aquest gest i la denominació portuguesa idèntica al català (figa) són molt vius i presents al Brasil, del qual fins i tot se’n fan amulets de fusta, de metalls diversos i també de pedres precioses. Hem confirmat als diccionaris tan catalans 21 com castellans l’existència d’aquest gest que en espanyol s’anomena higa, i l’hem trobat casualment en una descripció de l’enterro de la sardina madrileny on podem llegir:

"(...) descendió la imponente comitiva hacia la puente toledana, siguiendo a lo largo por las frondosas orillas del Canal, y dándosele una higa, así de la elegante capital que dejaba a sus espaldas, como del fúnebre cementerio que miraba a su frente". 22

CONCLUSIONS

Partint d’un joc ben senzill i innocent hem arribat a conèixer conjurs greco-mediterranis per evitar la bruixeria tot passat per les orgies romanes i els ritus de la fecundació agrària més primitius. Ara bé, després d’establir totes aquestes relacions, ens adonem que no cal anar gaire lluny per entendre que el joc era una manera com un altre de passar-s’ho bé. De ben segur que qui el duia a la pràctica no sabien de les Matronalia, ni dels rituals de fecundació de la terra dels quals hem parlat. Això sí, les relacions de tipus sexual que hem trobat ens poden ajudar a entendre perquè van deixar de practicar-se arreu, certes manifestacions paganes de caràcter primitiu. Mal vistes per la gent benestant, els carnavals rurals deixaven d’estar en voga en una societat cada cop més modernitzada, ajudats pel fet d’ésser discriminats per l’església i reprimits pels diferents règims autoritaris que hem patit durant el darrer segle. Refermant aquesta opinió Joan Amades ens aclareix, a l’Auca del Carnestoltes, sobre el caràcter de la figuereta:

"La disfressa, malgrat les campanyes de la premsa i creiem que també les privacions oficials, va resistir tots els temporals i ha subsistit fins als nostres temps, ja que l’hem vista nombroses vegades en el present segle. (...) Hom donava aquesta disfressa un sentit maliciós. És remarcable que, sempre, els figuetaires eren margaridots. Contrasta aquell sentit purità contra aquesta disfressa, quan tants excessos i disbauxes es feien que atacaven molt més la moral que no els de la figuetaire". 23

No ens quedarem tampoc sense dir que, segons la nostra opinió, la figa te fai era un dels molts divertiments que podia incloure una mascarada carnestoltesca. O sia que no es duia a terme per ella sola sinó acompanyada d’altres disfresses, farses i provocacions pròpies del carnaval. En el cas de la Torre, podríem dir que el joc es va despenjar, arribant tot sol i indefens davant d’unes festes de Societats culturals-recreatives cada dia més urbanes i, amb marcat caràcter italià.

Tan sols és una opinió però creiem que el joc no es pot recuperar a tall individual sinó que s’hauria d’incloure en una reproposta molt més ambiciosa de carnaval rural, que contempli aspectes dels autèntics i oblidats carnavals. Aquesta opinió la reforcem amb el següent paràgraf extret, com d’altres del Costumari i que utilitzem per cloure aquest petit estudi, tot esperant hagi estat del vostre grat.

"Algunes de les disfresses que avui trobem soles i desconnectades poder haver-se desprès del conjunt de les mascarades. Una d’elles és el figuetaire, que es troba gairebé per tot Europa i molt especialment pels països on estan més exteses les mascarades”. 24

Raül Flores

NOTES

1 Tenim el precedent d’un intent de recuperació als anys vuitanta sense continuïtat que va passar força desapercebut pel públic general.
2 Auca dels Carnestoltes. Joan Amades. Edi.Selecta. Pàg 62. Barcelona 1984.
3 Recull de Treballs 1. Centre d’Estudis Sinibald Mas. 1983. Pàg.50.
4 J. Amades. Costumari Català. El Curs de l’Any. Vol II pàg.86.
5 Julio Caro Baroja. El Carnaval. Cap XI. Pàgs 429-431.
6 Joan Prat-Jesus Contreras. Les festes populars. Els llibres de la frontera. 1987. pàg 45
7 J.Amades Costumari Català. El curs de l’any. Vol II pàg.86
8 J.Amades.Costumari Català. El curs de l’any. Vol II pàg.86
9 Julio Caro Baroja. El carnaval. Pàg. 34 introducción
10 Consultant el Dicc. Etimològic Complementari de la Llengua Catalana. Coromines. Hem trobat la següent cita dins de l’explicació que se’n fa de l’obscè gest de fer la Figa: (amb oüxov, Aristòfanes, Elpévn, 1346-9)
11 Recull de Treballs 1 CESM Torredembarra 1983
12 Ramon Violant Simorra, El pirineo espanyol, cap XII, pàg. 373
13 J. Bargalló- Rosalia Gras. >La Festa Major de Torredembarra a la segona meitat del segle XIX. Addenda pàg.92.
14 J.Amades. Costumari Català. El curs de l’any. Vol II pàg.174
15 J.Amades. Costumari Català. El curs de l’any>. Vol II pàg.86,87
16 Pascual Madoz. Diccionario geográfico, estadístico, histórico de Espanya. Tom X pàg 1075 Madrid 1847: “Es circunstancia indispensable en este entierro el llevar vejigas infladas colgadas de palos para saludar a los amigos y tambien a los desconocidos, e higos colgados de palos que se hacen vibrar en la cuerda dando con otro palo para llevar porción de muchachos entretenidos pugnando por coger saltos los higos con la boca, juego denominado del higuí”. També l’hem trobat a Gran Enciclopedia Ilustrada. Ed Danae S.A Tom. 10 1981: Entretenimiento propio del carnaval, que consiste en poner un higo seco suspendido de un palo y que se hace saltar en el aire mientras los muchachos tratan de cogerlo con la boca.
17 Observació de l’autor: Carnavals de la Selva Negra, els disfressats passegen salsitxes penjant d’un fil que ofereixen al públic assistent a la rua.
18 Diccionari de la Llengua Catalana. Enciclopèdia Catalana. Barcelona 1994. pàg 918.
19 Gardela, sinònim de bufetada, cosa que referma la teoria que el joc de pescar la figa anava acompanyat del cop de bufa característic, la penalització que parlàvem anteriorment.
20 Joan Amades. Refranyer Català comentat. Ed. Selecta Catalonia. 2a edició. Barcelona 1990
21 Fer la figa a la bruixa, fer figues, fer la figa, fer la figuereta: Coromines. Acció de cloure el puny i mostrar el dit polze sortint entre l’índex i el dit d’enmig, com a senyal grossera de burla o menyspreu. Fer la figa a qualcú: Alcover-Moll.
22 Escenas matritenses. Ramon de Mesonero Romanos. Març de 1839. Pàg.621. Madrid 1970.
23 Auca del Carnestoltes. Joan Amades. Ed. Selecta. Pàgs.62-63 Barcelona 1984.
24 J.Amades.Costumari Català. El curs de l’any. Vol II pàg. 86.

VIDEOS

Aquí podeu veure alguns videos de la comparsa de la Figa de Fai del Carnaval de l'any passat.